dilluns, 28 de novembre del 2011

Presentació del llibre 'Loving Effects', del Toni Cots, produït per CRA'P


CRA’P presenta el llibre “Loving Effects” a la llibreria L’Illa.

El proper dimarts 29 de novembre a les 20h CRA’P presentarà el llibre Loving Effects a la llibreria L’Illa de Mollet (Av.Llibertat, 20).

Loving Effects és part del projecte Miniatures Officinae, del qual CRA’P n’ha format part. Un projecte internacional basat en l’intercanvi, la cooperació i la creació de petites peces en forma de miniatures dins de l’àmbit de la Mediterrània, que obren al públic diferents propostes artístiques entorn al tema de l’amor i la relació amb l’altre. Cra’p ha estat enguany co-productor i co-organitzador juntament amb L’Officina de Marsella a França, Indisciplinarte de Terni a Itàlia i El Teatro de Tunis a Tunisia.

Ara, Cra’p presenta l’edició multilingue del llibre a cura d’en Toni Cots, que inclou sis assajos sobre la temàtica dels afectes i l’altre, juntament amb diverses propostes (tant d’imatge com de text) de nou dels artistes participants a Miniatures; procedents de Catalunya, Itàlia, Tunísia, Turquia, Egipte i França.

El llibre Loving Effects és una col.lecció de textos i imatges que articulen els múltiples plans d’una cartografia, que traça d’una manera creuada les temàtiques transversals del projecte Miniatures: l’amor i la relació amb l’altre. Aquesta cartografia es desplega a través de múltiples recorreguts on la forma i el discurs, la poètica i la reflexió, es confronten amb maneres de veure, percebre i traçar detalls inscrits en la temàtica de “l’altre”: un altre que, en el context d’un mapa creuat del Mediterrani, carregat de significats, narratives, pluralitats i identitats, cerca interrogar-se sobre l’afecte i els seus efectes en les nostres societats actuals.


dimarts, 4 d’octubre del 2011

Presentació del llibre 'Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys' de Joan Esculies


Dijous 6 d'octubre de 2011, partir de les 20 h, presentarem el llibre 'Joan Solé i Pla. Un serpatista entre Macià i Companys', de Joan Esculies, editat per Edicions de 1984.

L'acte comptarà amb la presència de l'autor i serà conduït per David Martínez Fiol, historiador i professor de l'IES Mollet.

Us reproduim la ressenya que el propi autor fa de l'obra en el seu bloc:

La figura del doctor Joan Solé i Pla (1874-1950) ha romàs oculta als ulls dels historiadors i, de retruc, del públic en general, a causa del seu idealisme: durant l'etapa noucentista, perquè, fidel a la Unió Catalanista, va mantenir un apoliticisme rigorós; durant l'etapa republicana, perque, malgrat ser diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament, no va aspirar a càrrecs ni de partit ni de Govern.  Tanmateix, avui, seixanta anys després de la seva mort, retrobant el fil de la seva trajectòria i del seu vast llegat documental, el seu testimoni el converteix en un personatge valuós per comprendre els orígens i |'evolució del nacionalisme català, sobretot de la seva vessant més intransigent.
Amic inseparable de Pere Aldavert i Àngel Guimerà, Solé i Pla que, per edat, pertanyia a la generació dels catalanistes que entrarien en el joc electoral, va esdevenir una figura inclassificable i original en el món barceloní de principis de segle xx: un romàntic amb tints modernistes enmig de l`eclosió del noucentisme. Un metge que, apassionat de la botànica, combinava la medicina tradicional amb l'homeopatia. Durant la Primera Guerra Mundial, va contribuir a crear el mite dels 12.000 voluntaris catalans allistats a la Legió estrangera francesa.
Escollit diputat, Solé i Pla va romandre fidel a Macià i, a partir ďaleshores, va viure les tensions en el si ďERC. D'aquest període, el seu és un dels testimonis escrits més durs contra Lluís Companys. Ara bé, Solé i Pla també va ser crític amb Josep Tarradellas i amb aquells qui, al seu parer, ocupaven càrrecs al Govern de la Generalitat sense tenir la formació adequada. Durant la Guerra Civil, va destacar en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament del monestir de Montserrat i en l'alliberament a Montblanc del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Però també és valuosa la seva narració ďepisodis obscurs com els viatges a França per comprar armes per a Estat Català.
Queixós de la gestió del president del Parlament, Josep Irla, en el moment de l'evacuació de Barcelona al gener de 1939, Solé i Pla es va exiliar a Colòmbia. Allí va viure el darrer decenni de la seva vida enyorat de Catalunya, enmig ďun carteig incessant amb els dirigents i intellectuals de les comunitats catalanes d'Amèrica, i, sobretot, amb Carles Pi i Sunyer. Aquesta biografia recorre la trajectòria ďaquest polític, però va més enllà. Obre noves perspectives en els orígens i l'evolució del nacionalisme radical català, sovint massa simplificat per manca ďestudis biogràfics que el text següent vol contribuir a eixamplar.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Presentació del llibre 'Tot el soroll del món', de Vicenç Llorca.

Dimarts 27 de setembre a les 20 h, tindrà lloc la presentació de la novel·la 'Tot el soroll del món', de Vicenç Llorca, editada per Columna.

L'acte comptarà amb la presència de l'autor i serà conduït per l'Elvira Compte, directora del programa radiofònic 'Va de lletra', de Ràdio Mollet del Vallès.

Amb aquesta obra, Llorca, que sempre havia publicat poesia, s'endinsa per primer cop en el món de la novel·la.

Hi sou tots convidats.


divendres, 17 de juny del 2011

Convocatòria del III Premi de Narrativa Curta en Llengua Catalana L'Illa -Vadelletra

L'Illa Llibreria de Mollet del Vallès i el programa radiofònic Vadelletra convoquem el III Premi de Narrativa Curta en Llengua Catalana L'Illa-Vadelletra.

El tema d'enguany és 'Noves Tecnologies'

La llargària màxima dels treballs serà de 2 fulls DIN A-4 a doble espai, lletra Arial i cos 12. En un full a banda s’hi afegiran les dades personals de l’autor (nom, adreça, contacte).

Les obres es podran enviar, fins el 20 de desembre de 2011, per correu electrònic a les següents adreces: illallibres@gmail.com i vadelletra@gmail.com. En un document a banda s’hi afegiran les dades personals de l’autor (nom, adreça, contacte).

També s’admet el seu lliurament en mà a les instal·lacions de Ràdio Mollet (Pl. Cinco Pinos, Mollet) i la Llibreria l’Illa (Av. Llibertat 20, Mollet). En aquest cas caldrà remetre-les en un sobre tancat on només hi figurarà el nom del premi. Dins el sobre, el treball presentat anirà acompanyat d’una plica amb el títol de l’obra i totes les dades de l’autor. 

Un jurat format per 5 persones serà l’encarregat de triar un sol guanyador entre tots els relats presentats. Els seus membres són: Carme Ballús (filòloga), Margarida Muntsant (filòloga), Jordi Sanz (llibreter), Manel Xicota (gestor editorial) i Cristina da Souza (última guanyadora del certamen).

El 20 de gener de 2012 es coneixerà l’obra guanyadora.

El Premi consistirà en un lot de llibres, una estada de cap de setmana per a dues persones a la casa  rural El Nus de Pedra i la invitació per formar part del jurat de la següent convocatòria.

El relat guanyador serà publicat al bloc de L’Illa (http://illallibres.blogspot.com) i al bloc del Vadelletra (http://vadelletra.blogspot.com).


dimecres, 1 de juny del 2011

Dijous 9 de juny a les 20 h, presentació de 'L'artefacte', del col·lectiu Pep Campei



Hi havia una vegada un grupet d’alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonés que es van ajuntar, sota la coordinació del Pep Albanell per tal de d’escriure un llibre col·lectiu. El fan, el presenten a l XXII Premi Literari Vila d’Ascó i el guanyen. Aquesta és, de forma molt sintètica, la pel·lícula dels fets.

‘L’artefacte’ és doncs una obra col·lectiva on ha participat la molletana Elvira Compte i que suposa la seva estrena exitosa en el món de la lletra impresa.

L’obra consta de tres parts. La primera té set capítols, els sis primers són un retrat individualitzat de cadascun dels protagonistes, sis personatges que presenten obres a un premi literari que es lliura a Andorra. El setè són les bases d’aquest premi.

La segona ens mostra els intríngulis d’un premi literari, les deliberacions del jurat, les angoixes dels participants i, d’alguna manera el rerefons del certamen, tot allò que es cou entre bambalines.

Tot anirà  a parar a un desenllaç inesperat i sorprenent.

La gràcia d’aquesta peculiar novel·la rau en la seva factura col·lectiva. Es tracta d’un interessant exercici d’estil que té la virtud de no tenir alts i baixos, cosa que és mèrit dels autors i, sobretot, del coordinador, el Pep Albanell. Des d’aquí demanem llarga vida a Pep Campei.

A l'acte serà present l'Elvira Compte i serà conduït pel Manel Xicota.

Hi sou totes convidades.

dissabte, 21 de maig del 2011

Enric Casasses a L'Illa, dimarts 31 de maig a les 20 h




Dimarts 31 de maig a partir de les 20 h, tindrem amb nosaltres el poeta Enric Casasses que ens presentarà el seu nou poemari 'Bes nagana' ('sense pistola', en rus col·loquial), editat per edicions de 1984.


Som davant d'un recull molt divers quan a temàtica i a forma, els poemes estan publicats en el mateix ordre en què van ser escrits, llevat d'Amunt Com L'aigua.

L'acte serà conduït per l'Isidre Oller, membre del col·lectiu Niu d'Art de Parets.

dimecres, 30 de març del 2011

Dijous 7 d'abril a les 20 h, presentació de 'Mujeres que alimentan la vida', d'Anna Bosch, editat per Icària


Dijous 7 d'abril a les 20 h, presentarem el llibre 'Mujeres que alimentan la vida'. Es tracta d'una selecció de textos escrits per l'Anna entre 1996 i 2008, que van de l'ecologisme al feminisme. L'Anna, un cop abandona la política activa com a militant del PSUC engega una trajectòria molt intensa en el camp de l'ecologia, com a fundadora d'Acció Ecologista (que més tard s'integraria en Ecologistes en Acció) i en el del feminisme actiu creant el grup Las Petras.

Aquest recull ha estat elaborat per Elena Grau, Hortensia Fernández, Cristina Carrasco, Mireia Bofill i Carme Alemany.

L'acte serà presentat per Hortènsia Fernandez (companya de l'Anna a Ecologistes en Acció i a Dones i Treballs) i per Agnès Galdón i Carmen Bosch (amigues i companyes de l'Anna al grup Las Petras).

L'acte el plantegem com un homenatge a l'Anna i esperem que no sigui una presentació normal sinó que hi hagi una àmplia participació de tots els assistents.

Fins aviat.

dimarts, 22 de març del 2011

Dimarts 29 de març a les 20 h, presentació de 'La casa cantonera', de Sílvia Alcàntara, edicions de 1984.





Benvolguts,

Dimarts 29 de març a partir de les 20 h, tindrem el privilegi de comptar amb la presència de la Sílvia Alcàntara, que ens parlarà de la seva nova novel·la, 'La casa cantonera'. 

Alcàntara assumeix el risc d'una segona obra que serà mirada amb lupa després de l'èxit aclaparador de la seva opera prima 'Olor de colònia'.

En aquest cas ens parla del retrobament, amb motiu de l'enterrament de la mare, de dues germanes que feia anys que no es veien. A partir d'aquí ressorgeixen vells fantasmes i sentiments ocults.

L'acte serà conduït per l'Elvira Compte, directora del programa Va de Lletra' emès per Ràdio Mollet.

Hi sou tots convidats.

diumenge, 27 de febrer del 2011

'L'últim dia abans de demà', Eduard Márquez, Empúries

 
"623 grams. Torno les cendres a l'urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys que quan va néixer. amb els ulls oberts de seguida. Molt oberts. Una mirada prou commovedora per nuar-me la gola."

D'aquesta manera contundent comença Eduard Márquez la seva darrera novel·la. Som davant una història dura, trasbalsadora, colpidora. Com en un quadre cubista, al llarg de 144 pàgines, anem juntant les imatges que l'autor va deixant anar, fins fer-nos una idea de conjunt. A banda de l'argument principal, també som davant una novel·la amb constants referents generacionals, la música, l'escola...

Hi ha llibres que un cop els has llegit, els oblides completament, t'ho has passat bé mentre durava i prou. 'L'últim dia abans de demà' és d'aquells que no te'ls treus del cap i et persegueixen durant una bona temporada.

M'agradaria poder dir alguna cosa més però només se m'acut dir-vos que us la llegiu, que no us deixarà indiferents. Quan l'hàgiu acabada no podreu fer altra cosa que rellegir-la per tal de gaudir-la una mica més.

Som davant d'una de les millors novel·les escrites en català dels darrers anys.

divendres, 4 de febrer del 2011

'L'estany de foc', Silvestre Viaplana, Editorial Bromera

Amb la novel·la històrica em passa com amb la novel·la negra, me'n llegeixo alguna molt de tant en tant. Val a dir que amb la històrica sóc una mica més selectiu i vaig amb més compte.

Com la majoria de les obres en català, ve avalada per un premi, en aquest cas el Blai Bellver de narrativa.

L’acció arrenca a finals del segle XV a la ciutat de València. És el moment en què la Inquisició ha passat de mans del Vaticà a ser dirigida per la Corona de Castella. Suposa la primera incursió castellana en els assumptes propis dels territoris de la Corona d’Aragó.

Al voltant de tota la trama hi ha una bíblia traduïda al català per uns jueus conversos que, com que apropa la paraula divina al poble, es converteix en un veritable perill per a la cúpula religiosa. Daniel Vives, un dels traductors, és dels pocs que en conserven un exemplar i és per això que és assetjat pel nou inquisidor de València, dreta de Torquemada, Juan de Monasterio.

Hi apareixen una interessant corrua de personatges, conversos que mantenen la fe en privat, nobles que juguen a dues bandes, i un de ben curiós com en Castor, un monstre esgarrat sense principis que fa d’espia per a Monasterio a canvi d’unes quantes monedes d’or.

La trama està ben ordida i no està en funció de les dades històriques. Hi trobem intrigues, baixes passions, amistat en una València sacsejada per la Inquisició i una virulenta epidèmia de pesta.

Viaplana no és un autor novell. Amb ‘Les cendres del cavaller’, primera biografia novel·lada de Joanot Martorell, ja fou guardonat amb el Premi ciutat d’Alzira i el Premi de la Crítica Serra d’Or.

diumenge, 16 de gener del 2011

Veredicte del II Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra

Reunit el dia 16 de gener el jurat, format per Carme Ballús, Margarida Montsant, Elena Jardí, Jordi Sanz i Manel Xicota, ha decidir que el relat guanyador del II Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra  sigui  'De bolígrafs i amebes'. Un cop oberta la plica, l'autora guanyadora és la Cristina de Souza Fuentes. El tema d'aquesta convocatòria era l'enveja.

El premi li serà lliurat el dia 28 de gener a les 19 hores a la Llibreria L'Illa. Consistirà en un cap de setmana a la casa rural El nus de pedra, gentilesa dels seus propietaris, i un lot de llibres ofert per la Llibreria L'Illa.

Tal i com diuen les bases us oferim aquí el relat guanyador per tal de que pogueu guadir de la seva lectura:


De bolígrafs i amebes


Mollet del Vallès, 29 de febrer de 2010
Benvolgut Pablito,
Fa quatre anys justos des del dia que vaig trucar a la teva porta de pomposes lletres daurades i missatge senzill: Pablo Garcia, terapeuta.
Mira, Pabliche, junts hem desembolicat fil per randa tota la foscor d’aquesta teranyina que em menja per dins; t’has entestat a fer-ho a partir d’aquell record de la meva preadolescència que m’obsessiona i, així, en les sessions setmanals sempre hi ha hagut tres cadires: la teva, la meva i la del meu jo de sisè de primària. Has desgranat la mirada del jo que es delia per tenir el boli de quatre colors del nen del pupitre del costat, has estudiat tots els sentiments que li despertava: la mirada àvida, la necessitat de tocar-lo i fer baixar, una rere l’altre, les quatre mines, sobretot la verda. Els ulls de tota la classe estaven fixos en el moviment del dit gros i en el sorollet que se sentia en aparèixer la mina desitjada. No hi feia res que el boli no escrivís bé, que de vegades embrutés tota la plana o que no sortís la tinta, tant se valia. Tenia el color verd que els pares ens negaven sistemàticament per inútil. A la nit, m’adormia dibuixant sobre el coixí l’objecte estimat, el seu gruix incòmode, la part blava de baix, la part blanca de dalt amb les quatre palanquetes: la blava, la negra, la vermella i la verda, la boleta al damunt... El clic-clic em perseguia durant el dia, sentia la fressa que feia el meu objecte de desig quan aquell nen escrivia sobre el paper. La tortura va durar fins que els pares, tips de sentir-me’n parlar, em van regalar un d’igual. Quan el vaig tenir a la mà, em vaig enfonsar, ja no el volia, ja no seria l’únic de tota la classe, les mirades es dividirien en dos, però jo m’enduria la pitjor part perquè no havia estat el primer a posseir-lo.

Saps, Pablete?, trobo que no m’ha fet cap bé tornar un dia rere l’altre a aquest record; a força d’estudiar-la, l’enveja s’ha anat apoderant dels pocs racons que no li estaven permesos, per això avui, en el dia del nostre aniversari, m’he despertat amb quatre convenciments que no em treuràs del cap:

-Primer: Sento enveja de mi mateix per ser tan envejós de la meva enveja. No intentis traduir-ho, jo ja ho he fet i cada cop m’envejo més.

-Segon: Voldria ser un ameba. Sento enveja de la seva facilitat de viure, morir, moure's, alimentar-se, de tot, però sobretot, de no pensar, de no saber que hi ha coses envejables al seu voltant. Quina felicitat un cervell que descansa o, encara millor, quina enveja no envejar res. 

-Tercer: A partir d’avui dono per acabada la nostra relació. Com tu diries, fue lindo mientras duró, i sé que et trobaré a faltar, que somiaré amb la teva veu suavitzant i amansidora. Però no tan sols no he deixat d’envejar l’univers sencer, sinó que, a força de pensar-hi, ara l’envejo més encara. 
-Quart: No t’ho volia dir, però l’altre dia vaig veure com miraves la jaqueta de pell girada que m’acabava de comprar amb la bufanda de la feina i em va semblar reconèixer aquella mirada engolidora. Pel teu propi bé, deixa’m marxar, no vull encomanar-t’ho.

Doncs bé, Pablito, feliç aniversari i adéu, i recordá que no sos vos, soy yo.

Rep una forta abraçada,

                                                                                              

diumenge, 9 de gener del 2011

'Sunset Park', Paul Auster, Edicions 62

Cada cop que Paul Auster publica un llibre em trobo davant el dilema de llegir-lo o no i sempre caic en el parany de fer-ho. Tot el que ha escrit després de ‘Bogeries de Brooklyn’ haig de confessar que no m’ha agradat. ‘L’home a la foscor’ em va semblar una novel·la totalment prescidible. Pel que fa a ‘Invisible’, no va deixar-me cap petja. L’avantatge de les obres d’Auster és que són de fàcil lectura.

Auster és a la literatura el que Allen és al cinema. Tots dos, normalment, centren les seves obres a Nova York, cada any ens presenten un treball (en ocasions reixit, en altres no tant) i, sovint, els seus personatges gaudeixen d’un cert pedigree intel·lectual.

A ‘Sunset Park’, el protagonista principal, Miles Heller, és un jove amb molt talent i fill d’un prestigiós editor independent i d’una actriu que interpreta Beckett en un teatre de Nova York.

La novel·la comença amb un Miles vivint a Florida desnonant pisos i fent-hi fotografíes dels objectes que han deixat els que hi vivien. Allà coneix Pilar, una jove estudiant d’origen cubà i menor d’edat. Miles fa set anys que ha deixat els estudis tallant, també, qualsevol relació amb la seva família. Als setze anys presencia l’atropellament del seu germanastre, fet del qual se sent culpable. Aquest sentiment de culpa el fa deixar-ho tot. Una germana de la Pilar, però, intenta extorquir-lo pel fet de tenir relacions amb la menor. Per aquest motiu, torna a Nova York.

Auster incideix en els temes de sempre, l’atzar , el sentiment de culpa o la vellesa.

No he trobat, però, emoció ni en els personatges ni en el que els hi passa. El Miles projecta en la Pilar tot allò que ell no ha estat capaç de fer però d’una manera que no s’adiu gens amb l’edat que té. Al cap i a la fi estem parlant d’un home de 24 anys. Amb tot, al final de la història el personatge s’ensorra per un fet, al meu entendre, insignificant.


La resta dels personatges, l’Ellen, l’Alice o en Blind són massa estereotipats.

En definitiva, he tornat a caure en el parany de l’Auster i, de ben segur, que no será l’últim cop.

No som davant d’una mala novel·la però sí que podríem esperar més de l’autor de ‘El palau de la lluna’ o de ‘Bogeries de Brooklyn’.