dimarts, 18 de maig del 2010

'Nit de vetlla', Jaume Serra Fontellas, Edicions de 1984


"Tant de bo no hagués tornat, tant de bo no hagués marxat, tant de bo no...". Així comença aquesta novel·la ambientada a Remansa (Manresa) la nit de nadal de 1962.

L'Eduard torna a la ciutat de la que va sortir exiliat arran de la guerra civil. Ho fa 24 anys després, coincidint amb la gran nevada. Els seus pares han mort mentre ell era a França sense pràcticament cap notícia seva. Les poques cartes que havia enviat, mai no van tenir resposta.

Es troba amb una Remansa grisa, fosca, humida i farcida d'uns personatges que són un fidel reflex de l'època, estraperlistes, guàrdia civils, protitutes, confidents, perdedors en definitiva.

Tota l'acció passa en una sola nit, durant la qual l'Eduard es retroba amb vells coneguts com en Pinell, amb amics dels pares com el Tristany i la Rosa o amb el Manyo, confident de la policia per força però convençut antrifranquista.

Jaume Serra, que ha trigat 11 anys en escriure-la, la considera la novel·la de la seva vida, tot i no ser autobiogràfica. Es nota la seva llarga experiència com a guionista o autor teatral en els diàlegs, que no tenen desperdici, especialment els que tenen lloc al final del llibre durant l'estada de l'Eduard al bordell de la Carme.

L'obra és molt cinematogràfica tot i que està exempta d'artifici i compta amb un bell final. Té dues-centes i una pàgines que es fan francament curtes. 

Esperem que Serra no esperi 11 anys més a delectar-nos amb una nova novel·la.

dimecres, 12 de maig del 2010

'Maletes perdudes', Jordi Puntí, Editorial Empúries


Sé que parlar a aquestes alçades de 'Maletes perdudes' és com descobrir la pólvora però realment la novel·la s'ho mereix. Que s'hagi convertit en una de les més venudes per Sant Jordi no pot sorprendre ningú. Val a dir que encara s'hagués venut més si l'editorial no hagués trencat l'estoc molts dies abans de la diada... Hi ha un petit marge entre ser el llibre més venut i ser el més demanat, tot depèn de la previsió dels editors.

Ens trobem, sens dubte, davant una de les millors novel·les en català dels darrers anys. 

Quatre cristòfols nascuts a diferents països europeus (Anglaterra, Alemanya, França i Catalunya) es coneixen a partir de la desaparició del seu pare. Tots són fills de Gabriel Delacruz Expósito i de mares diferents. Els quatre li han perdut la pista fa molts anys.

El Gabriel, en Bundó i en Petroli recorrien durant els anys 60 el continent europeu dalt d'un camió de mundances. Malgrat el que es pugui pensar, Gabriel no és el prototip del xulo que perd el cul darrere de les ties, sinó que totes es rendeixen sense que ell faci el més mínim esforç.

A partir del moment en què es coneixen, els quatre germans intenten recompondre la història del seu pare que és també una crònica de la Barcelona grisa i desarrollista del tardo-franquisme.

Puntí deixa ben palès que domina la narració curta (és autor de dos molt bons llibres de relats, 'Pell d'armadillo' i 'Animals tristos') perquè la novel·la és plena de petites històries dins la trama principal. La història llisca ben fluïdament i enganxa de bon començament. Per posar-li alguna pega diríem que el final és una mica brusc, finalitza, pel meu gust, d'una manera massa ràpida o potser és que arriba un moment en què t'emprenya que s'acabi.

diumenge, 2 de maig del 2010

'Catoia l'enfarinat', Joan Bodon, Club Editor



L'ofici de llibreter té, entre moltes altres satisfaccions, l'avantatge de descobrir autèntiques joies que no tenen la difusió que es mereixerien. Val a dir que la novel·la que ens ocupa me la va recomanar un client (un altre avantatge del nostre ofici, l'intercanvi constant d'informació bibliogràfica, ara en dirien feed-back).

Bodon va néixer a Crespin de Naucèla, Occitània. Ben aviat decidí escriure les seves obres en occità, venia d'una llarga tradició familiar de literatura oral i va seguir de molt aprop l'obra dels felibres, poetes provençals moderns.

L'any 1973, Joan Sales publica per primer cop 'Catoia l'enfarinat'. Ara la Maria Bohigas, la seva néta, el recupera i el reedita.

La traducció d'Artur Quintana és excel·lent i apropa el lector a un llenguatge al qual cada cop  hi estem menys acostumats. Hi ha fragments que emocionen per la seva bellesa descriptiva.

Amans, Catoia l'enfarinat, neix al si d'una família pagesa del Roerga a l'època d'entreguerres. No reconeixen l'Església perquè creuen que des de Napoleó, està lligada i dominada per l'estat, per la qual cosa viuen aïllats de la resta i practicant els seus propis rituals al marge del clergat oficial.


L'avi és el guardià d'aquesta ortodòxia i el reflex d'una manera de fer i de viure que té els dies comptats. Ell mateix prepara la seva mort després d'enviar Amans a moldre el blat al molí. Enlloc de tornar al cap d'uns dies amb la farina resultant del mateix blat que portava, Amans torna la mateixa tarda amb la part proporcional de farina que li pertoca, una farina que no prové del seu blat.


El paral·lelisme entre els 'catoies' i la llengua i la cultura occitanes és evident.

Animem des d'aquí  la Maria Bohigas perquè recuperi altres obres de Bodon i les inclogui al seu gran catàleg.