diumenge, 22 de juliol del 2007

Dues recomanacions més

Ben aviat faré una llista d'unes 10 lectures recomanables per aquest estiu. De moment us avanço les dues darreres lectures que he fet, totes dues molt bones.




En primer lloc 'Callisto', de Torsten Krol, editat per Salamandra. L'autor s'amaga darrere d'un pseudònim. Es tracta d'una novel.la de ritme trepidant. Odell Deefus n'és el protagonista, un gegant de dos metres i poc més de vint anys amb uns recursos intel.lectuals molt minsos i peculiars. La història arrenca en el moment en què Odell es dirigeix cap a la ciutat de Callisto per tal d'entrar a l'exèrcit i anar de voluntari a l'Irak. Una fatalitat fa que el cotxe se li espatlli molt a prop de la granja de Dean Lowry. A partir d'aquí tenen lloc tota una sèrie de casualitats i despropòsits que implicaran el protagonista en afers estranys, assassinats, tràfic de drogues, terrorisme islàmic, etc. Tot plegat deixa en evidència la por al perill extern en què viu la societat americana.


A la faixa que porta el llibre diu que l'obra trancorre entre el llenguatge visual dels germans Cohen i la mirada crítica de Michael Moore. Jo més aviat em quedaria amb la primera part. Alguns dels personatges semblen trets de Fargo. La crítica implícita a 'Callisto' és molt més subtil i intel.ligent que la que podem trobar a les obres de Moore.




'L'alè del búfal a l'hivern' és la darrera novel.la de l'escriptora mallorquina Neus Canyelles. La seva anterior obra, 'Cap d'Hornos', ja va tenir un important ressò de crítica i de vendes. Amb aquesta, ha rebut el premi El Lector de l'Odissea que la coneguda llibreria de Vilafranca concedeix a partir de l'opinió dels seus clients.
"Devers 1880, un ancià de la tribu dels peus negres pronuncià aquestes paraules:'Què és la vida? L'espurneig d'una lluerna a la nit. L'alè del búfal a l'hivern. La petita ombra que corre per l'herba i es perd en el crepuscle'." Així comença la novel.la. Es tracta de la recreació dels últims dies de la vida de l'escriptora Gwen Rees (alter ego de Jean Rhys). Esther March és una escriptora i periodista gran admiradora de Rees, a qui tothom dóna per morta. Quan aconsegueix trobar-la, s'estableix entre ambdues una relació molt intensa amb la literatura com a trasfons.
La novel.la va intercalant la narració dels fets per part de l'Esther amb el diari de la Gwen Rees, a través del qual anem esbrinant la seva vida turbulenta.

Feia temps que volia llegir-la i l'opinió favorable del Rafa em va fer decidir.
Ara tins pendents dues recomanacions que m'heu fet des d'aquest blog. Una de la Teresa, 'Profunditats', i una altra, també del Rafa, 'El suplente del suplente'.

dijous, 5 de juliol del 2007

JOIES

Fa uns dies vaig decidir llegir 'Anna Karènina' (reconec que no ho havia fet encara). Mirant per la llibreria quines opcions tenia, vaig descobrir que la traducció al català de l'editorial Proa l'havia fet l'Andreun Nin, sí el dirigent del POUM.
Són petites sorpreses agradables amb què et pots trobar fent de llibreter i que m'agrada compartir.

diumenge, 1 de juliol del 2007

Primera recomanació literària


'L'art de viure' de la Goliarda Sapienza és la primera recomanació que us fem. El sol nom de l'autora ja és una invitació a la transgressió. La traducció al català seria 'saviesa goliarda', recordem que els goliards eren uns monjos itinerants que, a l'Europa medieval, recorrien el continent sense seguir els dictats de la jerarquia eclesiàstica i que s'abandonaven sovint als desitjos més mundans, la gola, la luxúria, etc.


Feia temps que una novel.la relativament recent no em deixava tan impressionat. Té tots els ingredients dels clàssics de la literatura. La seva protagonista, la Modesta, és una supervivent. És una d'aquells personatges camaleònics que es van reinventant la seva vida constantment.


És d'estranyar que hagi trigat tant en arribar a casa nostra però cal recordar que va ser fortament censurada a Itàlia, on va tenir moltes dificultats per ser publicada, i que no l'haguéssim pogut gaudir si abans no hagués estat un èxit de vendes i de crítica a França.


La traducció catalana és molt bona, és de l'Anna Casassas, i ens trobem davant un nou encert de La Campana.

Benviguts al nostre blog

Fa uns dies l'Argimiro em va enredar perquè fes un blog de la Llibreria. Va ser ell qui em va ajudar a crear el compte de correu i em va donar uns quans consells tècnics. Aquesta és la primera entrada que faig tot sol i no sé com me'n sortiré.

En aquest blog entrarem opinions nostres respecte a llibres que ens hagin agradat o bé sobre el món del llibre i de la cultura catalana en general i volem que vosaltres, amics, clients, detractors o qui sigueu també ens ajudeu a bastir-lo amb les vostres aportacions.

Així doncs, benvinguts.